[Blog] Invertir en Comerç Just és impulsar canvis al Sud

Quan vaig arribar, ara fa 5 anys, a Oikocredit, em va sorprendre molt el paper clau que juga en el Comerç Justi i com és de desconegut.

La veritat és que havia passat mil vegades per davant de Kidenda, on tenim la seu social, però mai m’havia parat a preguntar què feia Oikocredit, i això que m’havia creuat infinitat de cops amb el voluntariat d’Oikocredit, ja que aquest és l’espai on atenem a les persones sòcies.

Alhora d’explicar el Comerç Just, qui hem treballat sensibilitzant a persones i col·lectius sobre el moviment del Comerç Just, acostumem a tancar la cadena de valor del Comerç Just en el nexe d’unió entre productors i consumidors, és a dir, entre qui produeix cafè i qui el consumeix; sense pensar que per comprar maquinària o construir un benefici per processar aquest cafè es necessiten molts diners i que és necessari per a les cooperatives recórrer a préstecs.

És quan sorgeix la importància de la persona inversora, però que al tractar-se de diners, no sé si per pudor o per desconeixement, no posa en valor la seva tasca.

Quan vaig entrar a Oikocredit, vaig descobrir una entitat molt sòlida, que porta des de l’any 1978 impulsant el comerç just amb suport a llarg termini, i ajudant en la labor de desenvolupar, d’una manera positiva, les comunitats rurals dels països del Sud.

És així com vaig descobrir que darrere d’aquests cafès, xocolates, tés, etc. de cooperatives de Comerç Just que veia als prestatges, i que fins i tot venia com a voluntari de Kidenda, hi havia l’esforç d’Oikocredit i la de milers de persones inversores.

Em va alegrar saber que el 1978, l’any en què vaig néixer, en un dels primers préstecs d’Oikocredit, la cooperativa va donar suport financer al Fondo Ecuatoriano Populorum Progresio, FEPP, que a través de Camari, produeix les matèries primeres de molts dels productes dels prestatges.

També que havia col·laborat en l’impuls a la Revolució Dolça de Manduvirá, a Paraguai, o que un clàssic del Comerç Just com Aldea Global, que està darrere de molts dels exquisits cafès de Tierra Madre d’Oxfam, també compta amb el seu suport, amb el seu enorme caràcter empoderador de la dona.

Quan vaig aprofundir més en com Oikocredit treballa en Comerç Just, vaig trobar a Google una publicació  que recull la història de la col·laboració amb el Ceibo de Bolívia; mentre gaudia d’una tassa de cafè, llegia l’article amb deteniment.

El Ceibo és una cooperativa que opera a les provínvies de Suyungas, Caravani i Laricaja, a la regió de l’Alt Beni de l’Amazones. Els seus productes els pots trobar molt fàcilment als prestatges de les botigues de Comerç Just.

La relació entre Oikocredit i El Ceibo va començar el 1977, pràcticament des de la constitució d’El Ceibo. Aquest sorgeix per comercialitzar cacau orgànic i protegir els productors locals dels preus injustos.

Poc després de la seva constitució, van rebre el préstec d’Oikocredit per un valor de 80.000 USD. 11 anys més tard, el 1987, El Ceibo va ser acreditat amb la certificació de Comerç Just i una dècada més tard, va rebre el seu segon préstec d’,Oikocredit, aquesta vegada de 250.000 USD.

El 2001, El Ceibo va rebre un tercer préstec d’Oikocredit, de 682.000 EUR, que posteriorment es va convertir a dòlars americans a causa dels riscos canviaria. Aquest mateix any es va construir una fàbrica de xocolata a El Alto, el cinturó de pobresa que rodeja la capital boliviana de La Paz. La fàbrica produïa, inicialment, productes de cacau com pa de pessic, licor i mantega per a mercats locals i internacionals.

Posteriorment, el 2007, Oikocredit va concedir un altre préstec de 800.000 USD, amb el qual el Ceibo va comprar la maquinària necessària per produir xocolata. Va ser en aquest moment quan la cooperativa va començar a produir sota la seva pròpia marca. Els seus productes no només van ser venuts al mercat local, sinó que també es van començar a exportar a Françaa, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Japó i els Estats Units.

El 2009, va finalitzar aquesta col·laboració financera de 21 anys entre la Cooperativa El Ceibo i Oikocredit. En aquest moment, el govern de Bolívia va oferir un préstec a la cooperativa i, d’aquesta manera, es va tancar l’intercanvi financer, però no la cooperació entre entitats. Això es deu al fet que quan hi ha organitzacions locals, en aquest cas el govern, que poden atorgar préstecs adequats, el paper d’Oikocredit desapareix. De totes maneres, avui en dia El Ceibo continua sent una organització sòcia d’Oikocredit.

Quan veus aquest acompanyament, a llarg termini, que no es redueix únicament als préstecs sinó que també es col·labora en la capacitació tècnica i la generació de capacitats, fa que la tasca d’Oikocredit tingui tot el sentit del món.

A més, al llarg dels anys que he estat a Oikocredit, vaig poder compartir taula i coberts amb el president de FAPECAFES, Vinicio Martínez, i el controlador de qualitat, José Apolo, de Fapecafes d’Equador, sòcia d’Oikocredit a Equador, en un roadshow en el qual ens van visitar, el 2018.

La casualitat va fer que, per primera vegada, poguessin tenir a les seves mans un producte seu empaquetat, tot i que, lògicament, ja l’havien vist moltes vegades en fotografies. Els vaig fer aquesta foto, on es pot veure que els seus rostres mostraven satisfacció i orgull d’una feina ben feta.

Tota aquesta feina d’Oikocredit de suport al comerç just no seria possible sense el suport de milers de persones inversores per les quals els diners tenen un altre objectiu, que és transformar el món i, en aquest cas, crear relacions justes per als productors de cafè, té, cacau, cotó, etc. És per tot això que, avui en dia, podem dir amb alegria que #somcomerçjust.