Vols invertir? Selecciona la regió on vius

Close window
Sevilla Catalunya Euskadi

Què són les Associacions de Suport?

Les Associacions de Suport a Oikocredit són col·lectius de persones voluntàries constituïdes legalment en forma d'associacions sense ànim de lucre. Els socis i sòcies d'aquestes associacions duen a terme tasques de sensibilització i difusió de la missió d'Oikocredit i són una part molt important de l'organització. Les Associacions de Suport són sòcies directes de la cooperativa Oikocredit Internacional, i com a tals, representen en ella a tots els seus socis i sòcies de l'estat espanyol. Actualment existeixen 3 Associacions de Suport: Euskadi, Catalunya i Sevilla.

També existeix un grup de voluntariat actiu a Madrid (pots trobar més informació sobre aquest grup i les seves activitats a: www.madrid.oikocredit.es.)

Cerca

Prem "<< Previous" per a notícies anteriors
Prem "Next >>" per a notícies més recents

"Tranquil·litza saber que els diners es destinen a projectes socials, i no als rics"

àngel canosa.jpgdimecres 27 abril 2016 13:00

Davant l'onada d'institucions que s'han sumat a les finances ètiques i n'han reconegut el seu paper, publiquem l'entrevista que el col·laborador d'Oikocredit, Pau Nualart, va fer a Àngel Canosa. L'Àngel Canosa és regidor d'ERC a Blanes, i va presentar una moció per treballar banca ètica, i ell mateix té comptes en entitats d'aquest tipus.

En el programa electoral del seu partit de les passades eleccions municipals es mencionava la necessitat d’una economia local transparent i incorrupta, però no s’assenyalava explícitament el projecte Fiare. D’on sorgeix aquesta la idea de la moció?

La idea original, evidentment, no és exclusiva del meu partit. Primer cal dir que a la moció s’esmentava Fiare, però a mode d’exemple. Aquesta o qualsevol altra entitat de la banca ètica serveix al nostre propòsit, sigui quina sigui. Això també es va debatre en el ple: se’ns va preguntar quin interès podíem tenir amb aquest banc. Cap. Per altra banda, podríem haver dit que el fet de lligar transparència i rebuig a la corrupció amb la banca ètica no està relacionat políticament, però essent honestos, sí, i encara més, és una qüestió de principis: quin destí volem donar als diners públics i com el volem gestionar? Tranquil·litza pensar que aquests diners no són per a consells de direcció o lobbies empresarials, sinó que es destinen a projectes socials, per això proposem banca ètica.

Us vau informar, encara que fos a títol personal, sobre el funcionament de les finances ètiques ad hoc o ja les coneixíeu amb anterioritat?

Sí, les coneixíem a nivell personal i farà un parell d’anys alguns integrants de l’equip vam assistir com a públic a unes xerrades sobre el tema, després vam contactar amb els ponents i encara ens va agradar més. Era un projecte que podíem fer nostre i aconseguir que el municipi treballés per això.

En el punt 3 i 4 de la moció s’explica la importància de la difusió entre la ciutadania i el funcionariat administratiu. Hi ha alguna pretensió que l’Ajuntament operi amb aquestes entitats? Com un simbòlic pas institucional?

Aquesta és la primera intenció, que l’Ajuntament comenci a treballar amb aquestes entitats bon punt pugui, perquè té situacions financeres complicades amb diverses entitats. Una mesura senzilla seria pagar la nòmina dels funcionaris mitjançant banca ètica, però cal valorar-ho perquè no convé que el beneficiari de la nòmina en surti perjudicat. Hauríem d’assegurar que el pagament fos puntual i la possibilitat de retirar els diners immediata. Hi ha dos bancs ètics que operen a Catalunya que tenen activitat bancària a peu de carrer, amb oficina. Un dels objectius seria que qualsevol d’aquests obrís una sucursal per evitar els problemes de gestió del tipus “on hem d’anar a cobrar?” “Amb qui hem de parlar?” Un dels inconvenients de la banca ètica és aquest, la manca de proximitat. La solució seria que l’Ajuntament incités les entitats a accedir al territori.

Hi hauria suficient llibertat, malgrat l’endeutament, per actuar amb altres oficines?

No pot ser d’avui per demà, però l’Ajuntament ha de ser client de la banca ètica. El deute que avui té el consistori podria ser objecte d’estudi per a la banca ètica. Tenim préstecs concedits per entitats que no podem tocar, però n’hi ha d’altres les condicions dels quals podríem renegociar. Estem pagant unes taxes d’interessos que ara són baixes, però el diferencial d’un percentatge, per mínim que sigui, equival a molts diners. No hi ha cap trava legal que impedeixi a la banca ètica finançar una administració pública. Per què no fer-ho?

Quins avantatges proporcionen les finances ètiques oposades a la banca tradicional?

Dues maneres d’enfocar-ho. El guany directe: no hi ha tantes comissions, els interessos són més baixos... A partir d’aquí, com a client d’una entitat el que t’interessa és la comoditat, factor en el qual sí que hi podries tenir alguna mancança, i el benefici. Després hi ha un enriquiment indirecte, derivat de plantejar-se quin ús donen els bancs als nostres diners. A qui acaben finançant els bancs convencionals? A multinacionals i grans empreses, i a més amb uns marges molt reduïts per a l’emprenedoria, els joves o el consum i l’habitatge. La banca ètica, en canvi, reverteix els diners en favor de projectes socials, hi ha préstecs d’emprenedoria... Aquesta és una forma d’ocupació important a Catalunya, com també les cooperatives. Si jo, com a membre d’una cooperativa, vaig a qualsevol banc tradicional em demanaran uns requisits que a la banca ètica no em demanen i encara menys quan vulgui generar ocupació, inserció o rehabilitació social.

Si entenem que el sistema financer actual és favoritista i caduc, el futur de l’economia passa irremissiblement per les finances ètiques?

M’agradaria pensar que sí, però pas a pas. Aquesta seria la fita a abastar, per entendre’ns. A dia d’avui és inversemblant, som esclaus de les nostres finances a nivell personal, municipal i global. Qui més qui menys té un préstec demanat o una hipoteca. No puc imaginar que amb tres o quatre anys això canviï, però és cert que la banca ètica va guanyant terreny. Fa cinc anys no ens hauríem imaginat aquesta trobada i la banca ètica seria cosa de quatre arreplegats , però s’ha aconseguit portar-ho en el pla actual. Crec que continuarà creixent i poc a poc els bancs convencionals hauran de moderar la seva postura en vistes de la competència.

I la política s’ha de posicionar en el tipus de model financer?

Crec que sí, cosa que és una visió molt personal. Si haguéssim legislat de manera diferent bona part dels problemes no haguessin succeït, per posar un exemple i els préstecs hipotecaris haurien estat en mans d’altri i hauríem controlat els desnonaments.

La banca ètica és un fenomen relativament modern a Europa. Als països nòrdics ha tingut una bona acceptació, però és desconegut aquí baix?

És poc conegut però ha avançat. És allò que dèiem, aquesta conversa seria impensable cinc anys enrere. La gent comença a pensar-hi. Arribarà un punt en què si hi ha oferta de dues entitats, una ètica i una no ètica, la ciutadania escollirà la primera. Cal començar a treballar amb això. Descobrir i empescar-nos noves maneres d’ajudar els altres: no només amb col·laboracions a ONGs, en el món de l’associacionisme i el voluntariat, sinó sabent que els teus diners subvencionen projectes humanitaris en comptes d’anar a les butxaques dels rics.

« Enrere

Arxiu de notícies

« Previous Next »

novembre 2017

maig

gener

setembre 2016

maig

abril

març

febrer

desembre 2015

novembre