Inbertitzeko prest? Aukeratu bizi zaren eskualdea

Lehioa iztea
Sevilla Catalunya Euskadi

Zer dira laguntza erakundeak?

Oikocredit-ren laguntza erakundeak legalki irabazi asmorik gabeko erakundeak sortzen duten pertsona boluntarioen multzoa da. Bazkideak erakundearen parte oso garrantzitsua dira eta sentsibilizazio eta hedapen ekintzak betetzen dituzte. Laguntza erakundeak Nazioarteko Oikocrediten bazkide zuzenak dira eta Espainiako bazkide guztiak ordezkatzen ditu. Gaur egun Espainian hiru laguntza erakunde daude: Euskadi, Catalunya eta Sevilla.

Boluntario talde aktibo bat ere Madrilen dago (talde honi eta bere jarduerei buruzko informazio gehiago esteka honetan daukazu: www.madrid.oikocredit.es.)

Bilatu

L'economia social i solidària entra al Parlament Europeu

L'economia social i solidària entra al Parlament Europeu

CZZM1JZVIAARPOA_WEB(1)_M.JPGasteartea, 23 de otsailak de 2016

Fa prop d'un mes va tenir lloc la primera edició del I Fòrum Europeu d'Economia Social i Solidària (ESS) al Parlament Europeu, amb la participació de més de 250 cooperativistes, acadèmics o activistes. Aquesta trobada va en la línia del reconeixement que, en els últims anys, les finances ètiques com Oikocredit o altres projectes que promouen una economia més justa estan tenint a les institucions.

Es va constatar que aquest sector creixent representa 14 milions de llocs de treball, concretament un 6'5% de tota Europa. A més, es tracta d'una ocupació de qualitat, sostenible i amb respecte pel medi ambient, així com amb un impacte positiu en les comunitats, tal com va explicar l'eurodiputat Miguel Urban, del grup GUE/NGL.

Diversos acadèmics van demanar que l'economia social i solidària deixi de ser un sector testimonial per a ser un eix fonamental de les polítiques de la UE, i un eix transversal d'una Europa més justa i solidària. José Luis Monzón va reclamar un «reconeixement jurídic, polític, comptable i institucional» per part de les institucions europees.

Es va reivindicar la feina feta per part de l'ESS en aquells territoris oblidats per grans multinacionals que prioritzen, únicament, el benefici econòmic, ja sigui reduint costos laborals o traslladant-se a paradisos fiscals. A més, es va criticar l'enorme influència d'aquests grans lobbies empresarials sobre els poders polítics, dificultant l'aparició d'altres models empresarials o el repartiment de la riquesa.

En definitiva, es va demanar a la Unió Europea que apliqui allò que va concloure el Consell de la UE l'any 2015, que es prengui de forma seriosa aquest model empresarial i que les institucions europees impulsin l'ESS com un motor pel desenvolupament econòmic i social a Europa. Reclamava també que es faci en el marc d'unes demandes per noves maneres de fer política i els canvis econòmics que estan sorgint a l'eurozona.

« Enrere