Dones que inspiren. Entrevista a la Rosario Rojas, criadora de cobais a l'Equador

Dones que inspiren. Entrevista a la Rosario Rojas, criadora de cobais a l'Equador

JARD-EC-014 (2).jpg

Canviem una mica el format de les històries de dones emprenedores, i avui entrevistem a la Rosario Rojas.

JARD-EC-014 (2)


Explica’ns una mica sobre tu, Rosario.

El meu nom és Marisol del Rosario Rojas Amón. Tinc 54 anys i he viscut aquí tota la meva vida. La meva família està composta pels meus quatre fills i el meu espòs, tres fills ja són professionals i tinc una nena d'11 anys que encara està a l’escola. Porto més de 25 anys criant cobais.

Vam començar criant per a obtenir carn per a menjar per a la meva família, però des d’aleshores hem crescut una mica. El 1992 vam començar amb uns 30 o 50 cobais. A partir del 1995, vam assistir a un taller de cria de cobais a la Universitat de Cuenca. A partir d'aquí vam començar a fer corrals per separat per a femelles i mascles per a la reproducció i vam veure que funcionava bé. Vam vendre’n alguns i això ens va ajudar econòmicament. Després vam adquirir un terreny i ara tenim molts més cobais. Ara en tenim al voltant de 1.600. Des que el meu fill es va graduar, és aquí més sovint i també tenim algú que ens ajuda.

Vam començar perquè els meus pares no podien permetre's una educació per a mi. Llavors els meus pares eren agricultors i no tenien terres, perquè sembraven com ells dirien "al cinquanta per cent", però almenys podíem menjar.

La nostra vida sempre ha estat al camp, dedicant-nos a la terra i vam començar amb els cobais quan em vaig casar. Quan els meus pares vivien, també teníem uns cobais, era més per a menjar a casa. I abans tampoc es comercialitzaven tant com ara. I actualment és un negoci familiar, m'agradaria fer més però cal fer inversions perquè no és tan fàcil. És bastant sacrificat, no hi ha dies lliures. Ni dissabtes ni diumenges, ni festius. Tots els dies els cobais mengen! Així que per això ens hem dedicat a aquesta activitat i també perquè és bo, aquest és el sustent de la nostra família.

Quan vau sol·licitar per primera vegada els préstecs i per a què els heu utilitzat?

Portem uns 20 anys acudint a Jardín Azuayo per a demanar préstecs, per la facilitat de pagaments que ens ofereixen. Paguem mensual, trimestral i semestralment. Hem tingut préstecs per a adquirir terres, per a millorar el reg, per a construir un «galpón» i per a millorar les construccions que alberguen als cobais. També vam tenir un préstec per a comprar una parcel·la, i hem sol·licitat un altre préstec per a l'any que ve. Els préstecs han millorat el nostre nivell de vida.

Per què ets clienta de Jardín Azuayo?

Perquè és aquí a Paute, està prop de nosaltres. No hem sol·licitat préstecs amb altres cooperatives, només amb el Departament de Desenvolupament, però hem confiat més en Jardín Azuayo. Si demanem un préstec ens el donen ràpidament, ja que hem complert amb els pagaments a temps en el passat. Estem pensant a augmentar una mica més l’import, de fet, estem volent construir un altre «galpón» per als cobais.

Quin és el major repte i la major recompensa en el teu negoci?

El més complicat del dia a dia, és que els animals mengen tots els dies i cal estar pendent d'això perquè si no, no funciona. Això és una dedicació eterna, perquè si no poses l'esforç, si no poses l'amor i el sacrifici per a fer les coses bé, llavors no sortirà bé.

Sempre hem rebut reconeixements quan hem anat a les fires de mostres: les fires de Gualaceo, de Cuenca, de la província de Cañar, Azogues, Biblián, i Cañar per exemple. Hem estat reconeguts també aquí a Paute per l'Alcaldia, que em va donar un premi. Em fa feliç que la gent reconegui el treball que fem.

Si vols llegir més històries com aquesta, coneix-les aquí: https://www.oikocredit.es/ca/histories-demprenedors/es

Fotografia: Opmeer Reports

« Enrere